dues o tres hores, la Barcelona jova, la Barcelona elegant i culta, se traslada en pes al Passeig de Gracia.
No es reconeguda persona decent (per molt que ho siga) la que no té per costum freqüentar aquell lloc en l'epoca i hores indicades.
Així, es frase molt significativa «Avui fulana no ha anat al Passeig de Gracia».
Així, quan se diu un dijous: «Aquesta tarda ns veurem», ja s'entén que s vol dir «en el Passeig de Gracia».
Els demés dies, a iguals hores, la reunió es nombrosa per dos motius, especialment un molt singular.
Va començar algú a anar-hi a passejar per ser lloc agradable, no trobant-hi ningú; i això era tant cert, que s va ocórrer al mateix temps a moltissims, els quals van trobar-se amb una concurrencia forta; pero com cadaú [il·legible]rat apartar-se tot lo possible [il·legible]n ningú d'ells va a lluir ni a [il·legible] demés amb el seu exterior, [il·legible] donen de que siga tanta l'a[il·legible] ejants, i cadaú diu en el seu [il·legible]
[il·legible] venir aquí perquè no hi ha [il·legible]
[il·legible] s passejants de tarda n'hi ha [il·legible] pen molt seriosament en en-
Pàgina:Barcelonines (1907).djvu/14
Hi ha un problema amb la revisió d'aquesta pàgina.