que com Sever, y Eulalia (304) havian fet fructificar l' arbre del Cristianisme, molta part del poble qu' havia abrassat la nova doctrina, vejé en aquells homens de selvatje fesomia, mes de cor sencer com los dels roures de llurs boscos, no dominadors, sino germans que, lliurantlos del cessarisme llatí, havían tart ó aviat d’ aplegarse á l' ombra de las alas de l'Iglesia.
Per aixó aquesta va prenent tanta ufana, malgrat las tendencias del poble á conservar los excessos y supersticions gentílicas, especialment en las calendas de Janer, de que ja Sant Paciá en l'anterior segle (IV) se 'n queixava, escriguentne un tractat; supersticions que continuaren fins segles més tart.
Fets molts principals marcan en l'indicat segle V lo progrés de la religió cristiana en nostra Ciutat. Tals son la fundació per Sant Paulí de Nola del primitiu monastir de Sant Pau del Camp, situat en lo meteix lloch qu' ocupa 'l que avuy encar existeix, ahont acullí als religiosos de l'orde de Sant Antoni que vivían en uns erms, fora la Ciutat; l'existencia, que consta ja, de la capella de las Arenas, després de Sta. María del Mar, bastida en lo lloch ahont per tradició sabías' que Sant Feliu y sos parents enterraren á Santa Eulalia, y de la dels Sants Mártirs (avuy Sant
Just y Sant Pastor) alsada en recordansa dels que allí havían conseguit l'envejada palma, la que 's conta fou la primera iglesia que hi hagué dintre 'ls murs de Barcelona.
Pàgina:Barcelona. Ressenya histórica (1878).djvu/17
Aquesta pàgina ha estat revisada.
