Pàgina:Barcelona. Ressenya histórica (1878).djvu/15

Aquesta pàgina ha estat revisada.

de que 'ns parla una lapida, Lucius Cecilius. Més enllá lo circh; y las aras en honor de Minerva, á la Fé pública y al divo August.
Fora las murallas extendrias la veritable població ab sas casas de porxats patis, separadas per las reglamentarias andronas y per jardins; y entre ellas la arena vora la porta occidental[1]. A la part de llevant lo temple de Venus se destacaria sobre 'l vert del camp [2] y á ponent entre 'ls portus brachia [3] las naus balandrejantse á redós del Montjuich ahont se diu s’ alsava un temple, y en quals rocas, batudas per Ja maror, s’ hi feyan apetitosas ostras [4].

A tal estat d’ engrandiment havian posat á Barcelona, ensemps que la fertilitat de l' encontrada de qu’ era lo port natural, la que abocava als inmensos mercats de Roma los cereals, los olis los vins y altres productes riquissims, lo caracter treballador y ferm de sos habitants, com de tots los del litoral del Mediterrani, qu’ es altre de las causas per las quals Plini posa á Espanya al davant de la Galia, y en lloch inmediat després d’

  1. Es tradició seguida y citada per tots los autors que davant l'actual iglesia de Sant Jaume, en la direcció del carrer de Fernando, hi havia lo circh romá, essent tal volta l' arena que hi havia en l' emplassament del actual Sant Just altre circh dintre dels murs.
  2. En lo meteix loch ahont hi hagué després l' iglesia de Sta. Eulalia de Mérida en lo barri de la Ribera.
  3. AVIENO.
  4. Vegis «Marca hispanica», p. 151.