de que avuy ne quedan admirables restos, la cognominá Faventia; fou colonia romana; nomenada per August Julia Augusta, y gosava del prehuat Jus italicum quant solzament eran cinch las ciutats d'Espanya que l'obtenian.
En temps del Emperador Claudi (segle 1er de nostra era) fou aumentada, y en aqueixa época devém contemplarla si volém formarnos una idea de son explendor.
Sobre 'l puig denominat Taber ó del Miracle, que formava una petita península, ja que las ayguas del mar invadian los terrenos baixos que avyu en dia forman las hortas de Sant Bertran y 'ls fons de Sant Martí de Provensals, s'alsava, rodejat de murs, l' Arx ó lloch eminent y fortificat, recinto militar de tota població romana important [1].
Dintre d'éll dominaria lo colossal temple anomenat d'Hercules ab son grandiós peristil de onze estriadas columnas per costat y sis per cada enfront, tenint davant l'edifici balneárich que fou mes tart temple de Sant Miquel[2] y que tal volta era lo mateix que cita en sa célebre donació[3]
- ↑ Tal volta aquest recinto no comprenia la mateixa superficie que marcan tots los planos de Barcelona al senyalar lo titolat recinto antich, sinó qu'era mes estret.
- ↑ Rebutjadas las opinions que donan una gran antigüetat á aqueix edifici adoptém las que 'l consideran romá.
- ↑ Lucius Cecilius doná á la república de Barcelona 7500 denaris per que ab la meytat de sos interesos se donés lo 10 de Juny un espectacle de lluyta y pugilats y ab los 200 denaris restants se costejés oli y allotjament pel poble en los banys públichs.
