grech, uns 1700 anys abans de la nostra era, y las discussions dels escriptors del segle XVII que, com Marcillo, lo volen egipci, hem de mentar l'opinió de que al venir á Espanya los cartaginesos era ja molt nomenada y estava rodejada de murallas.
La curta estada d'aqueixos invasors á Catalunya no podia influir en sa civilisació, tant mes quan la esquerpa senzillesa de las institucions cartaginesas no suposaria major grau de desenrotllament que 'l que tenian los meteixos pobles indígenas.
Sabuda es la conquista d'Espanya pel poble romá, qui de la rella llatina n'havia fet la punxaguda llansa y l'ample glavi ab que s'ensenyorí de tot lo mon conegut.
Espanya, després de la resistencia consegüent que no terminá del tot fins uns cent anys abans de la nostra era, se identificá molt ab los conquistadors, y encar avuy ne portém los tirats mes característichs d'aquella gran mare.
Dividida la Península en tres provincias: Tarraconense, Bética y Lusitana, prengué nom la primera de l'antiga ciutat que s'asseu vora 'l Francolí, que 'n fou la capital. A aqueixa provincia pertanyia Barcino, capital de la Laletania [1] que fou també predilecta dels capdills romans.
Scipió que l'hermosejá fenthi construir clavegueras
- ↑ Comprenia aquesta regió, partint del Llobregat, tot lo Vallés fins al Montseny y al Ter. Los árabes conservaren aquesta divisió.
