noms, i en Quintana va respondre que si tals noms apareixien en la llista consistorial, els Estatuts serien rebutjats pels catalans, a causa de l'animositat que existia entre aquests dos poetes i els altres catalanistes; que aquests dos escriptors eren notòriament hostils a la fusió, i que ademés ningú estava mellor en situació que ell (en Quintana) pera jutjar l'estat de les coses.»
I després d'afirmar que en tal situació no s podia fer més que lo que deia en Quintana, i que en tot cas d'aquest i no d'en Mistral fóra la responsabilitat, M. Mariéton escriu el següent paràgraf:
«I, ademés, el refredament en qüestió prové principalment del caràcter català. Si hi ha hagut torpesa, ha sigut ben bé de la part d'aquells que posen l'orgull personal per damunt de l'interès de la causa. Qui no sab que l particularisme es la malaltia nacional d'aquests transpirenencs?»
Un cop posat en aquest terrer, M. Mariéton no s detura. Com a bon francès, se figura que aquella reunió d'Avinyó, sols per tenir-se a França, era al menys en Congrés europeu,
i desde l'altura... de les pagines d'una revista
Pàgina:Articles literaris publicats en L'Avenç 1882-1890 (1904).djvu/24
Aquesta pàgina ha estat revisada.
