den Roumieux poeta. El negociant en fusta o el corrector de proves d'impremta es el mateix felibre de la Tourmagno. Es el geni de l'alegria, de la facilitat, de la delicadesa. De vegades vol mirar la societat o el món pel cantó seriós, i, sense adonar-sen, resol la qüestió més àrdua amb un acudit graciós o un pensament delicat. Tot sovint ha intentat entrar en el terrer de la sàtira; però, al tocar-la, si no li ha tret l'amargor, li ha tret el verí. No es que no tingui molta intenció, sinó, al contrari, es que la seva manera de fer i de dir es tant natural, tant fàcil, tant alegre, que quan més enfonsa l'estisora en la carn del satirisat, aquest se creu que sols li ha fet una esgarrinxada.
En Roumieux té ja anys, —va naixer el 26 de Març de 1829,— i, no obstant, es sempre jove. Escriu desde noi, i les seves obres tenen la mateixa espontanitat que l primer dia. «El vostre geni —li deien fa poc— ni envelleix ni envellirà jamai.» «No es el geni, —va respondre ell promptament;— sols una cosa no envelleix ni envellirà mai en mi, l aquesta cosa es el cor.» De segur que va dir-ho en una quarteta.
Pàgina:Articles literaris publicats en L'Avenç 1882-1890 (1904).djvu/17
Aquesta pàgina ha estat revisada.
