el qui ha viscut molts anys a Madrid no arriba mai a parlar de manera que no descobreixi son origen a les poques paraules. I noti-s que hi som refractaris per temperament, no per voluntat ni per desviament. Tant es aixi, que fins aquells que fan tots els esforços imaginables pera ésser tinguts per oradors o parlistes (permeti-sem el barbarisme), fins aquells que, renegant de sa llengua, parlen el castellà a tot'hora i el fan obligatori dintre de casa seva, no consegueixen pas mellors resultats que l qui no s'hi fixa.
Si això passa en els homes de lletres, en els que tenen per obligació l'estudi, i què ha de succeir amb els que no llegeixen sinó per afició? Estem segurs de no equivocar-nos: el noranta per cent dels catalans que saben llegir, sols entenen a mitjes lo que llegeixen en llengua que no usen, i el cinquanta per cent lo menos no entenen ni lo suficient pera formar-se càrrec del sentit d'un llibre, per poc que son istil sigui elevat i se separi del llenguatge corrent. Molts i molts són els que no arriben a enterar-se exactament dels successos del dia ara tot i llegir les gacetilles dels diaris.
Pàgina:Articles literaris publicats en L'Avenç 1882-1890 (1904).djvu/10
Aquesta pàgina ha estat revisada.
