Pàgina:Art de be morir (1905).pdf/30

e ſerra / e tormenta. perque per toſtemps me ꝑdones. per conſeguent no te perturben les tribulacions de aqueſt mon. per quant elles mõſtren que deu not vol deſemparar ſegons que poſe ſanct Aguſtí. que diu que los mals / e aduerſitats que en aqueſt mon nos ꝑſiguen nos porten per força ala gloria de deu. per conſeguent no ſta ni ſe aproua la ſalut dela anima enlos plahers carnals mes ans ſta. en aquels la dampnacio perdurable. Item diu lo mateix ſanct Aguſti. Senyal es de manifeſta cõdempnacio quant lo home es amat del mon. e los ſeus fets li venen tots a ſon plaher. En altra part diu que es maraueylla cõ les pedres nos leuen en ſolaz / e plaer als que han eſſer cõdempnats empero que mes maraueyla es com les pedres nos leuen en ſcandel / e perill als q̃ han eſſer ſaluats. E axi leua / e aparta de tu la impaſciencia / e malicia axi com a peſtilencia verinoſa / e pren en tu paſciencia. la qual es eſcut molt fort ab la qual tots los enemichs dela anima facilmẽt ſon vencuts. E conſidera com iheſu criſt / e ſos ſancts forẽ molt paciẽts fins ala mort. Es de notar que quant lo malalt ſe ſent temptat de impaſciencia deu conſiderar. primeramẽt que noſciua / e dampnoſa es la impaſciencia perquant perturbãt / e enuiant aell