Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/49

Aquesta pàgina ha estat revisada.
45
 

 
 Més, si algún dia l'he vist
 quan el dia's posa trist,
  a l'hora baixa,
 he dit qu'era pur incens
 eixit del voler immens
  a nostra Mare.

 Y he vist com bell incenser
 ma terra qui, falaguer
  perfum exhala,
 y arribant al Camaril,
 a la Morena gentil
  besa les plantes.

 Y en ales de l'ideal
 trasportat, veig pujâ endalt
  boyrina blanca,
 qui creix... y creix... y s'estén
 y fins taca'l firmament
  y'ls cims més aspres.
 
 Veig pujar al Montserrat
 els vapors del Llobregat
  qui abaix laclama;
 les aromes de les flors
 qu'en varietat de colors
  a terra esclaten;