Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/48

Aquesta pàgina ha estat revisada.


La boyra de Montserrat 



  Al voltant del Montserrat
 blanca boyra he ovirat
  qui l'embolcalla,
 quan despunta'l sol ixent
 y quan la foscor s'estén
  per la montanya.
 
 En nuvolada suau
 tapa a voltes el cel blau
  y'ls cims més aspres;
 y, tocat pels raigs del sol,
 se pendria per estol
  de rossos àngels.
 
 Jo l'he vist al dematí
 y m'ha semblat vel diví
  que'l món separa,
 y, fent de partió'l vel,
 fa d'eixa serra del cel
  una avantsala.