Aquesta pàgina ha estat validada.
Pel jardí
Era un matí de maig: alegres colles
anguilejaven pel jardí florit;
tu estaves entre mitj de tes amigues;
jo'm trobava entre mitj de mos amichs.
Al vèurens ens guaytàrem, enrogírem
y'ns parlàrem després entre suspirs;
quin riure elles ab elles tes amigues!
y quin riure, ells ab ells, els meus amichs!
Les colles poch a poch es destriaren
y'ns fonguérem abdós verger endins;
tu no pensares més en tes amigues
ni jo'm vaig recordar dels meus amichs.
