Pàgina:Aplech de versos (1907).djvu/27

Aquesta pàgina ha estat revisada.

  serà que ta rojor fresca y gemada
  mes galtes més d'un cop ha sonrosat?


   Ah, sí; tu m'has donat alguna cosa
  que's regira y fermenta dins de mi;
  fòra d'un bell recort tot m'hi fa nosa;
  visch anyorat, mes ay! no puch gorir.


   No'm pot gorir no més que la traydora
  qu'ab un esguart mon ésser trasbalçà;
  sols pot trobar una herba goridora
  la qu'ab tals artificis m'encisà.


   Vinga'l remey; no ho vulgues que s'immoli
  en l'ara de l'amor mon pobre cor;
  fóra'l trist llantió qu'acaba l'oli,
  que flameja un instant, vacila y mor.