Aquesta pàgina ha estat validada.
Mal d'amor
Déxiamtho dir lo qu'en mon cor hi nia
y'm posa alabatut y neguitós;
escolta quina estranya malaltia
de pena y goig a l'hora'm té febrós.
Jo no sé pas de quàn que malaltejo;
jo no sé pas de cert què ho pogué fer;
en va volums y més volums fullejo
cercant això que tinch que podrà ser.
Jo no més se qu'abans, jove com era,
obrava y fins pensava com un vell;
jamay una esperança falaguera
creuava fugitiva mon cervell;
em veya sol, tot sol; quan esguardava,
trobava'l meu casal abandonat;
guaytava indiferent lo que'm voltava;
feya via al etzar, com alelat;
