Aquesta pàgina ha estat revisada.
El tren
El tren va escapat,
per serres y planes,
trasbalça la pau
de pobres cabanes,
arriba de lluny,
va a terres llunyanes.
El seu espignet
desperta l'aucella;
astora a n-els bous
fermats a la rella;
trenca del bover
la tonada vella.
L'avia quan el sent,
endins s'entafura;
el bon camperol
s'el mira ab fretura;
l'espera'l jovent
allà ont se detura.
