Pàgina:Aplech de rondayes mallorquines d'en Jordi des Recó- Tom I (1896).pdf/217

has de tenir pa fet, per menjarjo y es meus amichs que he de tenir á sopar. Si es vespre no'u tens tot llest, de tu en farán quatre corters.
El rey s'en va. En Bernadet queda de pedra. Com pogué tornar en sí, rompé en plors.
Li compareix na Fadeta.
—¿Que tens? li diu:
—¡Qu'he de tenir! ¡Ton pare que m'ha dit que de mi'n farán quatre corters, si es vespre no ho tret aquest bosch, llaurat y sembrat de xexa, entrecavat, xercolat, segat, batut, molt es gra, y si no tench pa fet, per menjar ell y es seus amichs qu'ha de tenir á sopar!
—D'axò estás embarassat? diu ella.
Y heu de creure y pensar que se posa sa ma á sa butxaca, se treu un canonet d'or, el destapa, y sortí un esbart do dimonis boyets tan gros, que ningú era capás de contarlos. Y no tenían repòs; y bots, y xecalines, y corregudes, y sempentes.
—A poch á poch, diu na Fadeta. Ja botareu y folgareu en lleure. Vos he trets per fer sa tasca d'en Bernadet, y ja podeu esser partits.
—¡A veure qu'hem de fer! digueren tots á la una.
—¿Qu'heu de fer? diu na Fadeta. Avuy meteix heu de treure aquest bosch, heu de llaurar y sembrar xexa, heu de entrecavar, xercolar, segar, batre, moldre's gra, y es vespre hi ha d'haver una fornada de pa fet.
Com es dimonis boyets varen haver sentida na Fadeta, forman una partida d'estols. Uns ja están aferrats á ses auzines, uyastres y llampúdols; y