jo he vist brillar traydora fins als cims més esquerps,
l'estela enverenada del rastre de les serps...
Jo he vist la perla fina fonentse entre'l vi d'or;
jo he vist vessar de llarmes la copa del dolor...
Mon pas ha dut seguici... Ensemps han fet ma via
a davant la nostalgia... destràs la melangía...
Les dues ombres silentes seguexen mon camí...
no les veig ni les taco... ¡y sempre van amb mí!
Elles omplen ma ruta d'espines y d'abrulls
y estenen un fret suari qu'enterboleix mos ulls;
un suari que's desploma y cau damunt mon pit
com cau en les fossanes la llosa del oblit...
Ràpit el cor me polsa. ¡Quí descansar pogués!
dormir en un Oasis... dormir per sempre més,
somnià'en un llit de roses tot un poema d'or
fins que'm dexés la Vida als braços de la Mort,
o bé que al despertarme, el flam d'un clar estel,
omplís de llum mos passos fins qu'arribés al cel!...
La llegenda del campaner
______
¿Mai reposa'l campaner de Valldaura?
com ell cap se'n trobaría dèu lleugües a l'encontrada...
Dues campanes té'l cloquer... ni un sol jorn resten en vaga
y'l campaner té una filla que l'ajuda a brandejarles.
