Aquesta pàgina no necessita ser revisada.
- 75 - Mes d'aquella gran història de Jesús Crucifcat n'obscuries la memòria, cabellera de pecat. Que eres negre i tenebrosa com aquella del Crist nú, i la gent era conmosa quan te veien voltà a tú. Bell comens de la recança ja em sotjoua el puniment, iqui en pogués habé oblidança d'aquella hòrrida serpent! Novament resplendiria cambra meva de claror i a la nit hi fora pia la tenebra del Senyor. Oh! la meva cambra austera, violada amb tal despit, per aquella cabellera que no puc donar a oblid. A les nits de més paüra, jo la veig, millor que mai, desinvolta en la foscura i esplandint-hi el fer esglai. I la sento remorosa, que s'atansa cap a mi, com un ala d'au negrosa, qui m'augura mala fi.
