Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/71

Aquesta pàgina ha estat validada.
— 67 —

Semprevives [1]
—————

Endreça

La Sempreviva és la flor
que fins morta y tot no mor;
viva és or y morta és or,
or sempre, sempre!

Ni sa corola's marceix
ni son perfum s'esvaheix;
humil flor d'ermot, floreix
ab vida eterna.

¿Per què em fem símbol de mort
si és la vivor del record,
si és l'emblema de lo fort,
de lo immutable?

Quan tota fulla ha caygut,
quan tot cos s'ha corromput,
ella viu com ha viscut;
és flor de sempre!

Per xó, devot teu fervent,
ja que no un bell monument,
t'ofereixo aquest present
de Semprevives.

  1. Del llibre per publicar «Semprevives».