Aquesta pàgina no necessita ser revisada.
Quina ditja oh, von pastor,
tu que al cim tens l'estimada
que t'espera bo i cantant,
i tu també sempre cantes...
Les cançons que't va ensenyar
d'infantó ta bona mare,
prop de la capella humil
d'on pastures la remada...
————
L'hermita solitaria
Salut hermita encisera
qu'ets posada al mitj del vent,
i reps llamps de les tampestes
quan bruela el firmament.
Ets rònega, i engalanes
els paratges embaumats,
i ets ensemps ma companyona
en aquestes soletats...
Ets tota pobrica i vella;
mes tents excelsa bellor;
per xo a dintre tes penombres
hi vinc a explaiar mon cor...
I ajuntat en ton misteri,
canto i reso qu'es conçol,
