Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/40

i el congre de pell tan fina,
i el serrà lluent, pintat,
i el moll dolçament rosat
com una galta infantina...

III

I la barca va avançant,
avançant en la tenebra,
en la tenebra pesant
que's clou com una palpebra.
 
Bacaineja l'Avi Fària.
Mena amb l'esquerra'l timó.
Per la constelada alsaria
deu volar, sense remô,

l'angelical estolada...
Com s'apaga aquell estel!...
Ja en la llevantina arcada
és un xic més blanc el cel.
 
El vell patró s'esparpella,
guaita a llevant i a garbí:
la sideral maravella
aquieta el seu cap albí

que, entrebaltit, torna caure...
Dorm, car patró, en pau el cor,
si demunt teu l'espai llaura
la cèlica flota d'or

i a la llum del naixent dia,
breçat per ones i vent,
s'enfonza ton bastimet
dins la blava llunyania...