Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/37

Josep Granger
——————
Es el poeta badaloní, la joia d'aquesta petita ciutat que porta per nom Badalona.
Ell, amb els seus cants plens de la salabror de les aigues blavoses, ha enaltit magníficament la bellesa de les nostres platges d'or, besat-les pietosament com l'ona ardida i deixant la senyal del seu bes convertida en una blanca escuma de perles, un ramell de poemes nascuts del fons del seu cor ple d'una poesia dolça, embaumada amb les fresques olors de la costa catalana, caldejada pel sol que petoneja els sorrals de les nostres platges.
Badalona l'estima de tot cor aquest poeta, perque ell ha fet ressonar el nom d'aquella hermosa ciutat dins de la literatura nostra, i en remerciament d'aquest acte tan noble, l'Ajuntament va nomenar-lo «Cronista Municipal», trobant tots els badalonins que l'el·lecció no podía ser més encertada.
Ha publicat cinc llibres que porten per nom En inquietut, Salabror, Nous versos del mar (subvencionada per l'Excm. Ajuntament de Badalona), Madrigals i cants d'amor i Poesies (edició de «Lectura Popular»), tenint en preparació tres llibres més, L'hereu Gorroveia (poema de la vida pescadora, en cinc cants), Cants de Pàtria i Versets de la mainada.
Té autògrafs d'En Costa i Llobera, d'En Llorente i d'En Mistral que alaben la seva obra poètica. Posseix la carrera de Secretari Judicial i últimament va ser nomenat professor de Oratoria i Preceptiva Literària, del Centre de Dependents del Comerç i de la Indústria de Barcelona.
En Granger, és un dels poetes que pel seu estil pur i refinat, té molt ben guanyat el lloc que ocupa entre'ls cantors de la Literatura Catalana.