El primer pom serà
per aquets nins rodons, que veus jugar
al vell carrer que de la platja munta,
on quatre noies roses hi fan punta;
pels nens i per les nenes
i l'avia madura
que els en guarneix les trenes
amb una brodadura.
¿Per qui serà aquell pom del brollador?
Serà pels mariners de la mar blava,
que ens omplen de bon peix el cistelló
i ens duen les remors de costa brava.
Salut als mariners,
que, sigui nit o dia,
van a la mar, o gais aventurers,
cercant el bé de Deu que s'hi congría.
Salut als mariners,
que, si han sabut menar veles lleugeres,
be els podem donâ un pom de cireres.
¿Per qui ha de ser el pom que s'ha quedat
penjant en la magnòlia pomposa?
I diu l'amiga: — aquest l'havem deixat
per a l'ocell, que amb ala tremolosa
pasa per ci i al fons del cel s'allunya,
travessant mons i mars esvalotats,
amb la cançò de aquella Catalunya,
conhort dels que aquí viuen — i dels expatriats:
un pom de ciretetes — perque l'ocell el dugui
Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/24
Aquesta pàgina no necessita ser revisada.