son cant la merla hi concerta
ab el cant dels passarells.
Passionera y corretjoles
un ample doèsser li fan,
com a místiques estoles
soltes branques desplegant.
Campanetes y violes,
obrint llurs tendres coroles
la encensen com temple sant.
Les nits tebies y calmoses
a son racer solch vetllar:
les mentes més oloroses
llur baume'm fan respirar;
en les hores somnioses
sento les llevors frisoses
dins la terra germinar.
La lluna ab clarô esblaymada
nimba mon templet humil;
dels roures de l'encontrada
travessa el fullàm subtil;
y guayto ab vista encisada
en cada copa argentada
altra glorieta gentil.
En mon recó de montanya
qu's bella la soletat!
Ni l'amor aquí m'enganya
ni'm cega cap voluptat,
M'hi he bastit una cabanya
y una glorietat de canya
que es mon palau encantat.
