En la pedra grisa de ma indecisió
m'ha vençut llavores estranya dolô.
Anava morintse tristament el jorn.
L'ombra s'estenía, solemne, a l'entorn.
Lo que tu no ignores, lo que no t'he dit,
quin goig dirtho a soles al ple de la nit
quan fluctua en l'ombra la blancô imprecisa
de tes robes clares en la pedra grisa!...
De tu recordantme, la esguardo al passar.
La humil pedra grisa per mi es un altar!
Per mi ja té historia, per mi ja té nom,
per mi fins té un'ànima que ignora tothom!...
¿Tornarèm a sèurehi, quan tornèm allí,
en la pedra grisa de vora el camí?...
En un repeu de montanya,
en vell parch abandonat,
de mos somnis en companya
sojorno en la soletat.
Hi he bastit una cabanya
y una glorieta de canya
que es mon palau encantat.
Eixa gabia sempre oberta
be l'estimen els aucells!
Festós brugit hi desperta
sovint l'eixàm d'estornells.
Quan fuig ab volada incerta,
