En Lluís Vía és un d'aquells incansables patriotes que enamorats de la Literatura catalana varen consagrar el seu esperit en la propagació i engrandiment de la mateixa. Ell tant per versaire com per prosista és una de les primeres firmes catalanes i fou un dels que amb més amor col·laboraren juntament amb l'Angel Guimerà (per quin autor ha sentit sempre un gran afecte) en el periòdic de dolça recordança La Renaixensa.
Mirant els seus escrits, hi vegem un gran domini de la Literatura més refinada, la qual cosa el posa al nivell de les plomes extrangeres de més prestigi, i es va coneixer sobradament la seva vàlua quan dirigía la Revista setmanal Joventut d'una finalitat ben patriòtica. Vegis el que diu en una biografía d'En Vía el pulcre literat En Miquel i Planes. «Si's té en compte que durant aquell període en que tant abundaven els incidents promoguts pels enemics de les reivindicacions de Catalunya, representà Joventut la tendència més radical d'aquest moviment, el fet de que'l periòdic no sofrís contratemps sensible en sa publicació, demostra l'habilidad periodística del seu director.»
En Vía com a poeta, és d'un temperament sensible. Les seves poesíes d'una claretat i bellesa encisadores, es donen a coneixer per l'expressió eròtica, plena de cor i de sentiment romàntic que les fan sencillament admirables. Parlant d'ell el crític italià Giannini, en el seu opúscol «Catalanismo Letterario» diu qu'és «il poeta del dolce
22
