Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/170

Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 166 —

los vehins del Pont ho saben...
¡Quina vila es La Bisbal!
¡quina vila més galana!
¡Y quins mercats, válgam Deu!
¡cor què vols, cor què demanes!

 Cayent la tarde a son fí,
prest desfila la gentada
camí avall del seu poblet
més contenta que unes Pasqües.
 Ni en la plaça ni en l'hostal
sentireu tanta gatzara;
pel firal y pels carrers
tothom plega llurs parades.
 Cadascú, per son costat,
va emprenent la seva marxa:
la muller va ab son espòs,
el fadrí ab sa enamorada,
lo pastor y'l rabadá
festejantne llurs remades;
y'l goç d'atura, glatint,
va botant de marge en marge,
empaytant bens y cabrits
quan s'enfilen per les mates...
Lo capficat masover
compta les seves ganancies,
y en el pany del mocador,
ab les dents compta les blanques.
 Calcun ganso sermoneja,
més, per'xo fa bona cara;
canta cobles el jovent,
que, cantant el cor s'esplaya.