la fam que et rosega, la set que t'arbora,
distreu-les com puguis i passa de llarg.
Fes la teva via sens girar-te enrera;
recull la mirada, car, és ben segû,
si els teus ulls trobaven els de la hostalera,
que ja no hi hauria pas remei per tú.
———————
NOCES REYALS
———————
L'han casada poncelleta
la pubilla d'Aragó;
el marit que li donaren
de vint anys li es passadó'.
Just dexava d'ésser nina,
y'n té encara la faysó,
y aquelles galtes gemades,
y aquells ulls, tot serenó',
y aquells pits, capolls de rosa
ara a punt d'esclatà'en flo'.
Ses dames ja la'n despullen
del brial y del gipó
y de la cambra de noces
van exint sens fer remó'.
Quan s'allunya la primera,
cau la reyna en greu tristó';
quan es fòra la segona,
se li muda la coló',
quan la tercera es exida,
Petronella trenca'l plo'.
El passat, que comidava,
se li feya anyoradó':
— Adéu camps de Ribagorça,
