Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/169

— 165 —

posturera y franquesana,
aquella que, diu tothom,
qu'es la moça més salada
d'aquells volts de bé de Deu,
per puntejar la Sardana...
Tots els mercats la veureu
pel Pont-Vell passa que passa:
ab el cistellet al braç,
el cap viu, el pas de guatlla,
pengim-penjam l'adreç d'or
de ses orelles nevades,
fins que la frega del braç
com aquell qui no ho esguarda,
un empinat mocetó
de barretina flamanta,
qui, ab un senzill «Deu te guart»,
com un ciri l'ha plantada...
¡Quina Vila es La Bisbal!
¡quina vila més galana!
¡Y quins mercats, válgam Deu!
¡cor què vols, cor què demanes!...

Diuen que tots els mercats
l'Hereu Font també hi devalla,
y que l'art del mercadeig
no es lo que més l'afalaga.
Un parell de trenes d'or
y l'esguart d'uns ulls que maten
li'n tenen el cor robat
fa una bona temporada...
També passa pel Pont-Vell,
dret camí d'aná a sa casa;
si ab l'Agnès se parlen may,