y al firal del ríu Daró
s'hi barregen les ramades...
¡Si veyesseu els tractants,
ab el cigarro de cayre,
fent l'ull viu y'l regater
recolzats sobre la vara!...
¡Si escoltesseu el brugit
qu'aixeca la fadrinalla,
plaça amunt y plaça avall,
rïallera y jogaçada!...
¡Y quin goig fa l'ovirar
les barretines flamantes
sul les testes del jovent,
d'aquells fills de Tramontana!...
Y'ls mocadors de crespó,
y'ls devantals de percala,
y'ls gipons de satí blau
y les faldilles virades...
¡viva Deu si'n fan de goig
sobre'ls cossets d'aquells ángels.
Ni que fos festa Major
no aniríen tant mudades
com lo qu'hi van pel mercat
les noyes de l'encontrada.
¡Y quins aires de perdíu!
¡y quina rojor de galtes
quan les mira un bordegaç
d'aquells d'espardenya y faixa,
y a la orella encès clavell,
y'l groch mocadô ab tumbaga!
Prou vos ho dirá l'Agnès,
la joya del Mas dels Salzers,
aquella del cosset prim.
Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/168
Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 164 —