Ramon Masifern
———————
Es aquest l'exquisit poeta que amb tanta frescor en el dir, ha sabut cantar les belleses del Empordà i les seves costums.
Fill de La Bisbal, de molt jove va començar a lloar amb amor aquelles terres catalanes prò sempre amb una escaienta sencillesa, plena d'un regust popular verament encisador.
Pocs són els poetes que l'han igualat en el seu estil especialíssim, net d'extranyeses, franc i ple de naturalitat que'ls seus poemes prenen un caient falaguer i una agradosa gentilesa.
En el començ de la seva vida literària treballava de fadrí taper a la seva terra, i els que primer pogueren fruir de les seves inspiracions sanes, foren els seus companys de treball que li donaren coratge per seguir el camí per ell començat com una lleugera afició.
Més tard, havent deixat el seu antic treball per un altre, va poguer dedicar més temps a les seves aficions, assolint en Jocs Florals i Concursos Literàris un sens fi de premis i essent guanyador de la Flor Natural als Jocs Florals de Barcelona l'any 1892 amb el seu poema L'Aglenya.
En Ramon Masifern porta publicats diferents volums dels seus treballs Coses de l'Ampurdá, La vida al camp, Notes del cor.
La vida al camp porta un pròleg del que fou el seu malaurat amic i gran poeta Mossèn Jacínto Verdaguer, i ha sigut traduït al castellà, alemany i altres llengües.
Encar que resti molta part del seu formós treball completament inèdit, per les obres que d'ell s'han pogut admirar es veu clarament en elles la seva ànima de poeta plena d'una inestroncable inspiració correctament refinada.
