Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 160 —
las grivas tremolant
frisan y passan
y la tardor 's va atansant
freda y pausada.
El niu abandonat
'l vern gronxola,
de lluny sembla un penjat
dalt de la forca,
el pollangró esfullat
el vent colltorsa
y fugen els moixons, á bell remat,
de pluja y boyras.
Un vel ple d'amargor
el mont entela,
fins l'aygua al caure al gorch
cau amb tristesa,
ni aromas ni dolçor
el bosch engendra
y passa lentament un vol de corps
negre, molt negre.
