Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/160

Aquesta pàgina ha estat revisada.

— 156 —

Va florint quan encara las glassades
apetonen els brots inmaculats
quan encare les aus esgarriades
no cerquen els seus nius abandonats.

Quan per les aygües clares, transparentes
badallen tontament els barbs novells,
quan pels bachs de la serra pacïentes
pasturen les vedelles y els vedells.

La neu corona el cim de la montanya;
furgan els taups y surten els conills;
aném, aném á dins de la cabanya
á abrandar un bon foch, entorn dels fills.

______

Aixut
______

Mitj-dia, bat el sol, tot s'escribella,
plana una angoixa sópita en l'ambent,
s'ha estroncat fa dos jorns la fontanella,
la calda va tombant intensament.

La pols pels caminals tot ho resseca
l'agrám ha fet esclau al mort conreu
han fugit els moixons, sols la xibeca
llensa al espay sa malestruga veu.

Ni un núvol per la volta, ni una ratxa
de llevant que anuncihi un temps plujós
una bubor insólita emborratxa
les prades y el terrós.