Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/16

aquells ulls no els deixen, i els sotjen i espien,
incitants, malignes, temptadors, oberts...

Aquells ulls que ofrenen molles delectances
i en torçó les tornen del pler no gaudit:
infern d'implacables i ardents frisances
que als damnats turmenten de dany i sentit.

Aquells ulls que inmolen la flor d'una vida
no més que amb encendre l'engelosiment;
que d'un llambrec, armen el braç homicida
i el bon seny trasmuden en afollament.

Aquells ulls que saben de l'art fatitllera
els secrets més tèrbols i els amagatalls,
i en les nits obscures, de la carretera
les postes desvien cap als estimballs.

Que als altars llambreguen per les cresteríes
àuries dels retaules i entre els capitells,
i en les cel·les brillen prometent follíes,
esmossant cilicis i amollint flagells.

Que en les aules doctes de Cervera, lluquen
torbadors i càlids, penetrants i fins,
de dea Minerva els esguards acluquen
i memòria lleven de Summa i llatins.
 
I el camí que mena devers Compostela
—que les prometences i les contricions
senyalaren d'una resplendenta estela —
de pecats empedren i de temptacions.

Ulls bruixots que furen jaces i pallisses
i en la fosca espurnen mateix que sofrins,
i de febre abranden les carns malaltisses
d'estrafets, Ilebrosos, orats i cretins.

Era una hostalera bigarda i traidora...
Caminant, no paris a l'Hostal de l'Arc;