Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/154

V
La nit es fosca, fosca;
fa un vent que tot ho romp,
y a una infelís plujeta
per les parets rebot.
De tant en tant ressona
la veu vibrant del tro,
y espanta a les aranyes
que hi han pels revoltons.
Una de més poruga,
que cau sobre'ls rajols
per lo meu peu xafada
reb afrentosa mort.
Y vull are que'm digan
los llavis de més nom;
¿aqueixa aranya morta
tenía companyó?
Si es que'n tingués, esposa,
¡calcula tu amb quin dol
malehirá'l gran bretol
butxí de son amor!

VI
Jugavan tots dos a cartes
de doscents tantos un ral,
y com que sempre perdías
¡me'n deias de disbarats!
Al fi cansada de perdre,
digueres—pleguém lo ram:—
y una rosa que al pit duyas
caygué a terra y s'esfullá.
Les fulles de una en una
jo arrepleguí ab gran afany