Era una hostalera... [1]
———————
Era una hostalera bigarda i traidora...
Caminant, no paris a l'Hostal de l'Arc;
la fam que et rosega, la set que t'arbora,
distreu-les com puguis i passa de llarg.
Fes la teva via sens girar-te enrera;
recull la mirada, car, es ben segû,
si els teus ulls trobaven els de la hostalera,
que ja no hi hauria pas remei per tú.
De llur encís tràgic sa'n fa parlería
dels plans urgellesos al cap de Salou.
i en firals i places l'esbandeix tot dia
un romanç de cego ara tret de nou.
Çò que en diu la brama, poc són contarelles:
aquell a qui miren, ferit n'és romàs.
Embosca's en l'ombra de llurs negres celles,
a l'aguait esperen com lladres de pas.
Majorals, gent d'armes, matalots, firaires,
mossos de guiatge, marxants, sagalets,
ramblers de la mesta, peregrins, captaires,
cursants de l'Estudi, frares menorets,
que un punt els fitaren un jorn que malhaja,
de llur fat no en foren més alliberats,
i des d'aquell'hora que un foc els enraja
de llordes pruïtjes i carnalitats.
I on sia que vagin i on vulga que sien,
a la nit en somnis i en visió desperts,
- ↑ Poesia inédita
