Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/143

Aquesta pàgina ha estat validada.

prenguí la marxa ab descoratge,
disfressant bé parla i vestit.
 
«Fujo de tu, ma patria bella,
ja que ventura no't puc dur:
Entre enemics, dins de Castella,
potser estiga mès segur.

Entro a la Cort i celebraven
de Catalunya lo fat trist...!
En altre tems axí insultaven
los vil sayons a Jesu-Crist.

A mon costat vaig sentir fressa:
giro en rodó i'm veig davant
un cavall negre que s'adreça
esvalotat i renillant.

Qui pert son bé i aprés lo troba,
crit més alegre no pot fer...
Era'l cavall d'En Casanova,
de mon amic lo conseller.
 
Y, dirigintme a qui'l menava
vaig dirli axís:—No ho estranyèu.
Si jo ma historia vos contava...!
Aquest caball es amic meu.

—Quin animal més fer de tracte!
No'l só pogut mai dominar.
— Venèumel, doncs.—Pactèm i al acte
ab bon argent l'hi vaig pagar.

Als dos nos mata l'anyorança;
i un compatrici mercader,
per mon resguart papers alcança
de la moneda ab lo poder,