Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/139

— 135 - Jo en mon amor no creia que pecava que la estimava amb un suprem anhel, i, esbojerrat amb ella, jo comptava per petons les estrelles del teu cel. L'harmonia de vida que rebietn del tot era oblidada en nostre joc. La viva conciencia que't deviem era carbonitzada en nostre foc I ella era abandonada i obedienta no tenia cap altre pensament una espurna d'amor la feia ardenta; fins l'arrel d un cabell era latent. Mes Tu abans d'aparèixer, ja avisares Jesús enamorat dels pecadors, quan arribares del camí, ens posares, ans de trucar, un poc de cendra als cors. Penedits de l'oblit en que't t eniem, ara prou que sabem el mal que't fem. Si en el goig que'ns feu viure un jorn moriem, ja sabem qu'és per sempre que't perdem. Prou que veiem d'amor la vida aixuta per a fer-ne, goluts, un sol amor. Ens has mostrat més ampla i gran la ruta que ve, travessa i passa del teu cor. I ara ella i jo, et seguim com una estrella de llum d'amor per a la. Humanitat. Jo era amic teu, Senyor, i amb mi torna ella, que a la meva es sotmet sa voluntat.