Aquesta pàgina ha estat revisada.
— 118 —
per grahonades d'estrelles
y mons en flor tot just nats;
y sorpreníem converses
d'estels joves delirants,
y de les llums abrassades
lo voluptuós respirar.
L'embriaga claror dels astres
se m'infiltrava en la sanch,
los mons novells esclataven
dantme besos a ruxats;
y sens parar la volada
seguíem endalt, endalt;
ja sentía olor de gloria,
ja assolía etern descans,
ja'ls besos dels mons paravan
al bes de l'eternitat,
ja la llum de les estrelles
era un incendi eternal...
quan, tornant de mon deliri,
tornava a trobarme esclau,
dessobre'l fanch de la terra
sense cadens lligat,
mentres sentía per l'ayre
ta veu de trò rebramant
y arrossegant les tempestes
per dessobre de mon cap...!
