Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/107

 Tu i jo sols...
 ———————
 A Mercé Font.
Perquè estem sols
amada,
seré ben teu tal com tu vols.
Beuré la llum de ta mirada
i ella em darà confortament
pera mostrar ben un el meu pensament.
Perquè estem sols, cada paraula
serà dita amb la carn i l'esperit;
els teus genolls em serviran de taula.
I jo prop teu seré gorit
del desconsol que em don la poca-solta
de tot lo que m'envolta
excepte tu, que mai no m'has traït
perquè l'amor t'es una escòlta
dia i nit.
 ———————

 La cançó es va perdre un dia...
 ———————

 La cançò es va perdre un dia,
 ai, la cançó!
 I on era ningú ho sabia
 quina dolô!
Habia fuit dels cimals perquè els pastors no cantaven...
Habia fuit de la mar perquè els marins l'oblidaven...
Habia fuit dels convents perquè els monjos sols resaven.
 La cançó es va perdre un dia,
 ai, la cançó!