Pàgina:Antologia d'autors catalans.djvu/106

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Ai, veïna si ho sabies
que el seu amor ja el te algú.

IV

El te algú que ignoraries
si per mi no et sigués dit:
el promés que tu volies
avïat serà marit.
I ho serà de ta germana
que no crema cera en và
ni a la Verge s'encomana
perquè es pugui maridâ.

V

Ai, veïna la veïna;
què en faràs de l'amor teu
si per cas quedes fadrina
i no et vol ningú prop seu?
Ai, veïna la veïna
perquè havent-hi un ciri encés
al davant de la Regina
no ve mai aquest promés?
———————

De tu i del temps
———————

El temps ara és voluble; tan aviat fa sol
com l'aigua cau mandrosa i enfanga nostres vies.
Oh, dona, fa com tu, tan prest rendida al dol
com decantada al riure de vanes alegríes...
Mateix, mateix que tu, son, dòna aqueixos dies...