———————
Fill de Sallent, als disset anys ja col.loborava en varies revistes catalanes. Fou director del Diari de Sabadell i redactor de la revista Feminal i actualment es crític teatral de La Veu de Catalunya, ont se firma amb el pseudonim de «Jordi Clar.»
Fou també un dels principals fundadors de La Revista que dirigeix En López Picó.
Ha publicat diferents llibres com són: Gloses femenines (1914), Çò que deu ésser el feminisme (1915), Les dones devant la guerra, La responsabilitat femenina i Mots plaents i desplaents (1916), De l'educació de la Dòna i Mants espectes del feminisme (1917), Graziel·la, La germana rienta (1918), El cas de Sa Il.lustríssima i les dolces feminitats (1919). Els meus dimonis, Germana, Dolça germana i La meva amant (1920).
Com a comediògraf és d'un estil finíssim i encisador com es pot veure amb la seva obra estrenada al Romea l'any 1919, L'Amor vigila qu'està plena d'una naturalitat molt perfecta i El Xicot tímid, quina bellesa i bonica construcció ha fet que quedés en programa dins del teatre català.
Es autor també de l'obra en un acte Animes núes i la comèdia en dos actes La dolça veu, totes elles d'un excepcional valor literari.
Com a poeta es distingeix per la seva naturalitat en la versificació sense que's noti cap paraula forçada en el ritme, que tregui la bellesa poètica que fa agradables les seves poesíes.
