Pàgina:Als diputats de la Mancomunitat de Catalunya.djvu/6

enllà, qui deturant-se aviat, qui veient lluny encara el terme del seu ideal, tots volem per a Catalunya un cos d'Estat, tots sentim que la dignitat de la voluntat popular catalana exigeix imperiosament, més o menys accentuades o atenuades, formes d'Estat.
Aquest és el sentit de la reivindicació d'autonomía plantejada pel nostre poble amb el nom de delegacions de serveis de l'Estat a la Mancomunitat. Per això aspirem a què les funcions avui confiades al poder central, que han d'ésser traspassades a la Mancomunitat, siguin funcions totalment i plenament entregades; que el límit de l'autonomía es posi a l'extensió, al nombre de funcions; però no a la intensitat, no a la plenitut de cada una de les funcions atorgades.
Imposa aquesta solució el nostre sentiment, les tradicions de govern lliure del nostre poble, l'experiencia històrica dels grans poders feconds i dels poders eternament híbrids i sobretot el nostre deure de catalans, i de catalans d'ara, contemporanis de la guerra gran, ciutadans d'una Europa trasbalçada en treball de replasmació en tots els ordres, des de les fronteres dels Estats a la organització política i econòmica, a l'esperit de govern, a les orientacions totes de l'activitat estatal.
Les paraules vives — i la de les delegacions ho és pel nostre poble — no són fórmules immòbils com les inscripcions buidades en la duresa rígida dels marbres o dels bronzes, sinó carn i sang del poble que les diu. La paraula