Pàgina:Alcover - monografia histórica (1897).djvu/17

Època Romana 43 Tota aquella terra es serà. cremant, [ilena de detritus que indican ' I la prc-existeneia de edificacions, avuy ( minas y pols junt ah quants sers las habitaren. La terri1 ès negra y trida com la de-un fossar, plena de organismes, ab un tinte grisenc per la cals que conté y tova com terrer sobreposat. Tres barrancs atrvessan la paiti- da aquella, y al obrirse 'I fondo pas p«ír la terra aquella, posan en descu- bert res tos d' edificis que tal volta la acció de las ayguaH'sepuiteren. Ayxò sol bastarà pera confirmar I'existència de un poble ò un grupo de fitV&j·romanjas atjacents als arravals tte la Metròpoli. Però hi hà algo mes que fa patent la nostra suposició, algo molt notable, de lo qual no se hà ocupat encare cap arqueòlec ni historiador, que sapiguem. Els restos de edificacions romanas, son molts y notabtes els que quedan en peu en lo Cogoll. Primerament de- I vém senyalar dugas sepulturas monumentals situadas à un kilòmetre de distancia l'una de l'altre. La primera, està destruida en bona part y posa en descobert un pou central que baixa al sarcòfach hont se depositavan els ca- davres y que ;.vuy apareix enrunat. Te uns sel/.e metres cuadrats per uns 4- de altura. La segona, situada ratllant al terme de Vilallonga, es mes monumental y està molt mes consei- vada. Es un edifici d' uns 20 metres quadrats por 4 d' alçada. Al cap-de- munt, tot voltant d' ell, corria una cornisa de pedra picada ab miljas canyas travesserus com pot veures en molts edificis d' istil romà. Avuy sols e« una cara 's conserva la cornisa, y encare no complerta; no obstant pot judicarse p'el tros que queda del magcstuós aspecte que presentaria el sepulcre quan aquest estava sencer. La part superior del sepulcre es enterament planera, y 's distingeix molt be la capa d' argamassa molt ben llisada que tapa 'I pou interior. No tenim dupte en que un regoneixe- ment practicat en est monument romà, podria aportar molts datos y coneixement à 1' historia antiga de nostra terra. A cent passas d'aquest sepulcre, en plena vinya com ell mateix, se vèu- hen els fonaments d'un edifici què cre_ yèm seria un temple pagà. Las parets brostan totas ellas de terra, però no Digitized by Google