fondres la neu que la vingunda adelantada de la calor havía provocat. Las metxas se mullavan y no's podía fer foch més qu'ab els pedrenyals, las pistolas de xispa ó els mosquets de roda. Els arcabusos, no funcionavan la major part del temps y els reals sols portaban arcabusos, y per tant no sortían de la plassa.
En Condé s'aburría, Per distreurers, una tarda, s'en va aná á buscar forratge pels pobles del voltant, ab la cavalleria y algunas companyías de mosqueters Gascons manats per en Grammont.
El Governador de Lleyda, aprofitant l'ocasió va fer una sortida per assaltar las línias dels Catalans y Francesos. Avans de ferse de día va atacá pel mitj el campament d'en Marsin.
Malgrat la fosca, en Marsin aguantá ab serenitat y fermesa l'atach. Els piquers Suïssos, darrera de las trinxeras, ferms com puntals, varen formar una barrera creuhant las picas, mentres qu'els mosqueters Francesos y els miquelets Catalans, enviaban una pluja de balas al exércit d'en Brito. Devant d'aquest foch infernal, algunas companyías Italianas van desgarriarse. Quatre centa cavallers Castellans amagats en l'arbreda d'un arrebal exterior foren desfets. Lo restant del exèrcit Espanyol, va em- prender la fugida pel riu, arribant á la Ciutat nadant, sota el foch seguit dels mosqueters Francesos y de las companyías de miquelets, al temps qu'en Condé tornava al campament, ab sa colum- na, al apuntá'l día.
