Pàgina:A ca'la sonambula (1899).djvu/7

Aquesta pàgina ha estat revisada.

una sonámbula?

Maria.  Va

ben guiada.

Conxa  ¿Que no hi fora?
Maria. Ja será aquí desseguida.

Segui.

Conxa  Es que la tinch de véurer.
Maria. Fassim lo favor de séurer.
Conxa Nó! nó!
Maria.  Com sigui servida.
Conxa ¿Vosté potser li es germá,

ó marit?...

Maria.  Socio.
Conxa  ¿Cóm diu?
Maria. Só 'l socio facultatiu.
Conxa ¿Cóm?
Maria.  El que la fa somiá'.
Conxa Donchs ja cal que avuy s' hi miri.
Maria. Sempre 'l cuydado s' hi posa.
Conxa Es que vull sabé una cosa

quo 'm dona molt de martiri.
Qüestió del cor, ¿sab?
 Ja entench.

(Anemla explotant ab manya).

Conxa Crech que 'l meu marit m' enganya.
Maria. Y está gelosa...

 M' encench.
¿Li sembla si 'm dará llum?

Maria. ¡Prou!

 Sent cosas delicadas,
pensava que... devegadas... Es á dir: ¿que ja es costúm...?

Maria. Nostrum pa de cada día.

Es el ram més explotat.
Si 'ls marits fessin bondat,
cap sonámbula viuría.
Y vosté... aquí, entre tots dos,
ja té algún dato, á la trassa.

Conxa Prova, cap. Lo que ara 'm passa

qu' es molt raro y sospitós,

Maria. Aixó vull dir: si es que ha vist...
Conxa No he vist res.
Maria.  Donchs, ¿cóm li acut...?
Conxa Veurá: ell era tant sorrut,

que 'm dava un víurer molt trist.