una sonámbula?
Maria.
|
Ja será aquí desseguida.
Segui.
|
Conxa
|
Es que la tinch de véurer.
|
Maria.
|
Fassim lo favor de séurer.
|
Maria.
|
Com sigui servida.
|
Conxa
|
¿Vosté potser li es germá,
ó marit?...
|
Maria.
|
Só 'l socio facultatiu.
|
Maria.
|
El que la fa somiá'.
|
Conxa
|
Donchs ja cal que avuy s' hi miri.
|
Maria.
|
Sempre 'l cuydado s' hi posa.
|
Conxa
|
Es que vull sabé una cosa
quo 'm dona molt de martiri.
Qüestió del cor, ¿sab?
Ja entench.
|
(Anemla explotant ab manya).
Conxa
|
Crech que 'l meu marit m' enganya.
|
Maria.
|
Y está gelosa...
M' encench.
¿Li sembla si 'm dará llum?
|
Maria.
|
¡Prou!
Sent cosas delicadas,
pensava que... devegadas...
Es á dir: ¿que ja es costúm...?
|
Maria.
|
Nostrum pa de cada día.
Es el ram més explotat.
Si 'ls marits fessin bondat,
cap sonámbula viuría.
Y vosté... aquí, entre tots dos,
ja té algún dato, á la trassa.
|
Conxa
|
Prova, cap. Lo que ara 'm passa
qu' es molt raro y sospitós,
|
Maria.
|
Aixó vull dir: si es que ha vist...
|
Maria.
|
Donchs, ¿cóm li acut...?
|
Conxa
|
Veurá: ell era tant sorrut,
que 'm dava un víurer molt trist.
|