Aquesta pàgina ha estat validada.
Montanyes regalades
són les del Canigó,
que tot l'istiu floreixen,
primavera i tardô.
Mon pare m'ha promesa
amb un pobre pastor.
Jo que no l'aimo gaire,
jo que no l'aimo, no,
jo que no l'aimo gaire
la vida del pastô.
Deu-me l'amor, minyona,
deu-me lo vostre amor.
Ells se'n van a montanya:
jo visc al Rosselló;
ell cutxa sus la palla:
ja cutxi sus cotó;
ell menja pa moreno:
jo'n mengi del flecó;
ell menja carn de cabra:
jo'n mengi de moltó;
ell ne beu aigua clara:
jo'n bec del vi millô.
