Aquesta pàgina ha estat validada.
—Menteixes, lo meu fill,
que jo la só rentada.
N'han passat tres galans
que l'han assaludada.—
N'agafa 'l bastonet
i també l'agullada.
Quan es a mig carrer
Caterina encontrava.
—¿No'm diries, muller,
d'ont ne véns tu ara?
—Això ben bé ho sabs tu:
de rentar la bugada,
—Ments pel coll, la muller:
la mare l'ha rentada.
—¿Què me'n diràs, marit,
cosa que bé ho sé ara?—
N'acabant de dir això
li'n venta bastonada;
de tantes que n'hi ha dat,
per morta l'ha deixada.
Caterina se'n va,
al llit se n'es anada.
La sogra puja a dalt.
—Heu vist la delicada?
Caterina l'amor,
quin mal teniu vós ara?
—Del mal que jo ne tinc
prou n'esteu enterada.
—Per un bofet o dos
al llit vos heu ficada.
—Bé passa de bofet,
bofet i bofetada.
