Aquesta pàgina ha estat validada.
amb el cant del mariner
s'ha adormideta,
i amb el soroll de la mar
ella's desperta.
Quan ella s'ha despertat
ja no'n veu terra:
la nau es en alta mar,
pel mar navega.
— Mariner, bon mariner,
torneu-me en terra,
que los aires de la mar
me'n donen pena.
— Això sí que no ho faré,
que heu de ser meva:
set anys ha que vaig pel mar
per vós, donzella,
cent llegües dins de la mar,
lluny de la terra.
— De tres germanes que som
só la més bella:
l'una'n porta vestit d'or,
l'altra de seda,
i jo, pobreta de mi,
de sargil negre.
L'una es casada amb un duc,
l'altra es princesa,
i jo, pobreta de mi,
só marinera.
— No sou marinera, no,
que'n sereu reina,
que jo só lo fill del rei
de l'Inglaterra.
