Pàgina:40 cançons populars catalanes (1909).djvu/45

Carregaren d'or i sedes
tant com el cor els va dir.
Quan tenen lo que volien
se posaren en camí.
El rei moro es en finestra
i al pelegrí veu fugir.
Quan el moro se n'adona
l'Escrivana es pel camí.
Lo rei moro sa gent crida
que'ls vagin a conseguir.
Se n'agafa ell de l'espasa
i també'ls vol assolir.
Quan traspassava pel pati
fent ensellar un rocí,
veu que entraven les viandes
per les noces de la nit.
Uns criats portaven plates
amb galls i capons rostits,
altres amb coques maurades
amb molts flaons i amb confits.
Quan el rei moro'ls va veure
deia tot enfellonit:
—Maleída l'Escrivana!
Mal goig n'hagis, pelegrí!
Ara sí que me l'heu feta!
Vos recordareu de mi!
Si jo t'hagués conegut
no hauries entrat aquí.—
I amb pressa'ls corre al darrera
per podê-ls aconseguir.
Quan en són aprop de l'aigua
el rei creu que'ls va assolir;